Català
L'EIIB2030
L'Estratègia d'Inversions Illes Balears 2030 (EIIB2030) va néixer el 2021 per planificar les inversions finançades amb els fons NGEU després de la pandèmia.
No obstant això, l'EIIB2030 no preveia finançament per a tots els projectes definits, ni més enllà del 2026 quan finalitza l'execució dels fons NGEU. De manera que no s'aconseguiria l'anunciat efecte transformador en l'economia de les Illes Balears.
Situació de l'execució
de l'EIIB2030 a 2024
Transcorreguts tres anys des de l'aprovació de l'EIIB2030, la societat i l'empresariat balear percep que les expectatives d'inversió i de transformació a través de l'execució dels fons del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR) plantejades inicialment no estan assolint l'efecte transformador anunciat.
La demostrada rigidesa tant en els terminis com, sobretot, en els objectius predefinits al PRTR no han permès que els fons MRR actuïn com un autèntic catalitzador de projectes transformadors adaptats al territori.
El rol fundamentalment executor que acaben assumint els territoris autonòmics.
La manca de fons específics per a projectes globals de caràcter estratègic dissenyats per a regions turístiques com les Illes Balears ha provocat que els ajuts arribin de forma atomitzada i descoordinada.
L'execució de fons NGEU s'acosta al final i dels 94 projectes identificats a l'EIIB2030 (per un import de 4.640 milions d'euros), només el 63 % s'ha iniciat, mobilitzant 1.150 milions d'euros, cosa que representa només el 25 % de la inversió total prevista.
A partir del 2027 haurà finalitzat l'execució de tots els fons NGEU, per la qual cosa les Illes Balears dependran únicament de la seva capacitat financera i dels fons estatals i europeus, subjectes a estrictes condicionants que determinen els seus objectius.
El Govern de les Illes Balears ha duit a terme una anàlisi exhaustiva per avaluar la viabilitat de mantenir el Pla d'Inversions actual fins a la seva finalització.
Aquest procés ha inclòs una revisió sistemàtica de l'estat d'execució actual, la identificació d'objectius estratègics a llarg termini i la definició de les accions necessàries per assolir-los.
L'anàlisi s'ha centrat a identificar els elements clau que han d'orientar tant l'estratègia d'inversions actual com la futura, amb un enfocament per establir un abast temporal i financer clar.
Un canvi de rumb
El MEIIB30 cerca optimitzar l'ús dels fons, alineant projectes amb prioritats estratègiques per impulsar el desenvolupament de les Illes Balears. Prioritza una execució pressupostària sostenible davant la disminució de recursos després dels fons NGEU.
Proposa una estratègia clara per optimitzar inversions, prioritzar projectes i assignar recursos de manera eficient. A més, integra una metodologia per avaluar resultats i ajustar el finançament a mesura que s'executin els projectes. Tot això cerca garantir un impacte durador en el desenvolupament de les Illes Balears.
L'anàlisi destaca la necessitat d'una metodologia que integri les fonts de finançament previstes, i assigni projectes al Marc conforme s'executin allò que permetrà avaluar els resultats obtinguts. El MEIIB30 estableix un seguiment integral del cicle de vida dels projectes inversors mitjançant vuit fases.
Veure anàlisi de cicle de vida
El MEIIB30 se efoca en una misión i visión enfocada a Baleares
El Marc Estratègic es fonamenta en uns valors que, alhora, es constitueixen com a prioritats transversals per guiar la presa de decisions. Aquests valors, a més, dirigeixen les accions inversores cap a un desenvolupament equilibrat i sostenible de l'economia, la societat i el medi ambient a les Illes Balears.
L'enfocament principal és el benestar de les persones, prioritzant-ne les necessitats, aspiracions i drets, i creant entorns inclusius, equitatius i participatius.
L'adopció de tecnologies digitals millora els processos, augmenta l'eficiència operativa, impulsa el canvi i enforteix la competitivitat i les capacitats de persones i organitzacions.
Una administració transparent i eficient fomenta la confiança, assegura el compliment d'objectius, reforça la rendició de comptes i possibilita la planificació estratègica.
L'economia blava integra pràctiques verdes i circulars, equilibrant el desenvolupament i la conservació. El MEIIB30 orienta les inversions cap a un desenvolupament sostenible a tots els àmbits.
L'elaboració d'aquest Marc s'ha produït en tres etapes
Etapa inicial
La revisió de la documentació prèvia, l'anàlisi preliminar i la proposta inicial d'estructura.
Etapa intermèdia
De consulta participativa i anàlisi detallada sistematizada.
Etapa final
De redacció i revisió del document complet, integrant els resultats de les etapes anteriors.
En aquesta etapa inicial, s'ha analitzat el pla vigent des del 2021 (EIIB2030), avaluant fonts de finançament, execució de projectes i reptes futurs, concloent que no cobreix les necessitats de sostenibilitat social, econòmica i ambiental de la regió. Tot aquest procés ha posat de manifest que l'EIIB2030 no cobreix totes les necessitats detectades per fer front als reptes de sostenibilitat social, econòmica i mediambiental del territori i per això s'ha optat per desenvolupar un nou pla: el Marc Estratègic d'Inversions de les Illes Balears 2030 (MEIIB30).
Després d'analitzar les conclusions de l'etapa anterior, s'ha dissenyat una estructura preliminar del MEIIB30 basada en tres eixos: sostenibilitat econòmica, social i mediambiental. La Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació ha sotmès aquesta proposta a un procés de consulta amb administracions, agents socials i ciutadania per garantir el màxim consens. Aquest procés ha inclòs una enquesta a 500 ciutadans sobre reptes prioritaris i objectius del pla.
Finalment els resultats de les consultes i l'enquesta a la ciutadania es van incorporar en dues etapes: un primer document denominat Línies mestres del MEIIB30, aprovat per Acord del Consell de Govern de 2 d'agost de 2024, que inclou les consultes prèvies i document final del MEIIB30 ciutadana.
Després d'integrar les aportacions revisades provinents de les consultes realitzades i el diagnòstic detallat sobre la situació de les Illes Balears elaborat per una consultora externa, se n'han extret les conclusions necessàries per a la redacció completa d'aquest document. Aquesta etapa culmina amb l'aprovació per l'òrgan competent, el Consell de Govern, i la publicació en format web i físic, en compliment dels principis de transparència i bon govern.
Situació actual
El diagnòstic de les Illes Balears ofereix una radiografia integral del període 2019-2023, basada en dades econòmiques, ambientals i socials. Aquesta anàlisi identifica tant els reptes actuals i futurs com les fortaleses que poden impulsar un desenvolupament equilibrat i sostenible a llarg termini.
De l'estudi sobre els reptes a què s'enfronten les Illes Balears en el present, i en el futur, n'ha resultat un diagnòstic, el contingut íntegre del qual constitueixen els documents complementaris al MEIIB30 (accedir a la Biblioteca de descàrregues). El diagnòstic de les Illes Balears presenta una RADIOGRAFIA INTEGRAL, fonamentalment des del 2019 fins al 2023, en base a les dades disponibles d'aquest període, des de les perspectives econòmica, ambiental i social, evidenciant no només els reptes que enfronta sinó també les fortaleses que constitueixen una base per construir un desenvolupament equilibrat i sostenible a llarg termini.
L'economia balear destaca per la forta dependència del sector serveis, especialment del turisme, que representa prop del 45% del Producte Interior Brut (PIB) regional. Aquesta alta concentració d'activitats vinculades al turisme impacta i condiciona tot el desenvolupament econòmic.
Per aquest motiu, encara que l'impacte de la pandèmia va ser particularment agut a les Illes Balears, amb una contracció del PIB del 22,8% el 2020, davant del 10,2% nacional, la gran capacitat del sector turístic va fer possible una recuperació econòmica posterior notablement ràpida.
Aquest predomini del sector serveis, que representa el 86,4% del Valor Afegit Brut (VAB) regional, en el qual destaquen activitats com el comerç, que aporta el 34,2% del VAB, les activitats immobiliàries (16,2%) i l'Administració pública (15,6%), en comparació amb el 77% en la tecnologia d'Espanya. la innovació per diversificar-la economia i reduir-ne l'exposició a les fluctuacions del turisme.
Composició del VAB constant per sectors a les Illes Balears i Espanya ( 2022 )
Font: INE. Contabilitat Regional
El mercat laboral a les Illes Balears, condicionat per la concentració de llocs de treball al sector turístic, també ha experimentat una recuperació notable en l'afiliació laboral després de la pandèmia, superant els nivells de 2019. Tot i així, persisteixen reptes estructurals, com l'alta estacionalitat de l'ocupació i una volatilitat més gran en comparació amb la mitjana nacional.
Un altre aspecte destacat van ser les arribades internacionals, que el 2023 van superar els nivells prepandèmics, amb una despesa per turista que va assolir els 1.116,8 euros de mitjana, destacant un turisme de més qualitat i valor afegit. Tot i això, l'estacionalitat i l'alta dependència de mercats específics, com Alemanya i el Regne Unit, continuen sent desafiaments estructurals que limiten el potencial de creixement sostenible del sector.
Pel que fa a la balança comercial cal subratllar que, tot i que ha mostrat una tendència positiva, les importacions han crescut significativament, cosa que reforça la dependència de les Illes Balears de productes externs.
Un altre aspecte destacat de l'anàlisi és el mercat immobiliari, on els preus de l'habitatge han crescut significativament, amb un augment del 25% en els darrers quatre anys, superant àmpliament la mitjana nacional. L'alta demanda estrangera i la limitada oferta de sòl, dificulta l'accés a l'habitatge per a la població local i genera tensions socials i econòmiques. De fet, lesforç necessari per adquirir un habitatge a les Illes Balears és el més alt dEspanya, amb 13,71 anys de renda mitjana.
Evolució preu de l'habitatge lliure (índex base 100 = dec07)
Font: Ministeri de Foment
Finalment, l'anàlisi de l'activitat emprenedora revela una notable capacitat de recuperació després de la crisi sanitària, especialment en termes de creació de noves empreses i dinamisme a l'autoocupació. Tot i això, l'alta concentració de microempreses i la limitada presència d'empreses d'alta tecnologia reflecteixen la necessitat d'enfortir l'ecosistema empresarial, fomentant la inversió en innovació i tecnologia.
En resum, el diagnòstic econòmic de les Illes Balears destaca tant fortaleses com a àrees de millora. La capacitat de recuperació després de la pandèmia, el dinamisme del sector turístic i els avenços en digitalització són aspectes positius que subratllen el potencial de la regió. No obstant això, l'alta dependència del turisme, l'escassa diversificació sectorial, els reptes al mercat laboral i les tensions al mercat immobiliari reflecteixen la necessitat d'implementar polítiques integrades que promoguin un desenvolupament econòmic més equilibrat i sostenible.
El canvi climàtic és un eix transversal que condiciona les polítiques ambientals i econòmiques de les Illes Balears. Les tendències climàtiques projecten un escenari complex per a les properes dècades, amb onades de calor previstes més freqüents, nits càlides persistents i un impacte directe en sectors com l'agricultura i el turisme.
La transició energètica es presenta com a àrea clau per enfrontar el canvi climàtic i reduir la dependència de fonts no renovables. Tot i que la generació d'energia renovable ha augmentat en els darrers anys i ha arribat a l'11,5% de la producció elèctrica el 2023, aquest percentatge continua sent significativament inferior a la mitjana nacional, que supera el 50%.
Evolució de la generació renovable a les Illes Balears i a Espanya (% sobre el total)
Font: Red Eléctrica Española
En termes d'emissions de gasos amb efecte d'hivernacle (GEI), les Illes Balears han mostrat una tendència adequada en els darrers anys. Tot i això, els sectors més emissors, com la generació d'energia, el transport i la indústria, presenten encara desafiaments significatius.
La mobilitat i el transport representen un altre desafiament crític en làmbit ambiental, contribuint de manera significativa a les emissions de CO₂ a les Illes Balears. El parc vehicular mostra un creixement continu impulsat en gran part pel turisme i l'augment de la població flotant. És vital la transició cap a un model més sostenible i eficient.
La gestió hídrica és un dels temes més crítics per a les Illes Balears degut a la vulnerabilitat a la sequera. Tot i que l'ús d'aigua dessalada ha augmentat i ha representat una alternativa sostenible a llarg termini, aquest recurs comporta alts costos energètics i mediambientals. El 2022, l'aigua subterrània encara representava el 62,4% del subministrament total, cosa que reflecteix una dependència significativa d'una font que està cada cop més amenaçada pel canvi climàtic i la intrusió salina. L'eficiència en la distribució i la reducció de pèrdues dels aqüífers són dos punts per millorar
Origen del subministrament i consum d'aigua a les Illes Balears per any i tipus
Font: CES
La generació i gestió de residus a les Illes Balears, tot i que també ha experimentat avenços significatius, cal subratllar que la generació de residus al territori continua sent més alta que la mitjana nacional, cosa que posa de manifest la necessitat d'intensificar els esforços en reducció, reutilització i reciclatge.
La conservació despais naturals i la protecció de la biodiversitat són pilars fonamentals per a la sostenibilitat de les Illes Balears. Encara que la protecció de la superfície terrestre arriba al 17,15% del total, tan sols un 2,38% del mar balear està sota protecció.
En conclusió, el diagnòstic ambiental de les Illes Balears posa de manifest avenços importants en matèria d'energies renovables, la gestió de residus i la reducció d'emissions, cosa que reflecteix un compromís creixent amb la sostenibilitat. Tot i això, l'alta dependència de combustibles fòssils, els reptes en la gestió hídrica i les limitacions en la protecció d'ecosistemes subratllen la necessitat d'accelerar les accions i les inversions en sostenibilitat.
Les Illes Balears presenten un perfil demogràfic dinàmic, amb un creixement populacional constant. Entre el 2019 i el 2023, la població de la regió va créixer un 4,49%, duplicant la mitjana nacional, cosa que ha elevat la proporció de població estrangera al 26,42%, significativament per sobre de la mitjana espanyola del 17,06%. Aquest dinamisme demogràfic ofereix oportunitats per diversificar l'economia i enriquir la cultura local, però també planteja desafiaments en termes de demanda de serveis públics, cohesió social i accés a l'habitatge.
L'envelliment de la població de les Illes Balears és un altre fenomen rellevant. Tot i que les Illes Balears tenen una població relativament jove, la taxa de natalitat en declivi i una esperança de vida alta posen de manifest una transició demogràfica que, sens dubte, requerirà ajustaments en les polítiques datenció a la dependència i planificació de serveis per a la tercera edat.
El mercat de l'habitatge és un dels aspectes més crítics del diagnòstic social, ja que l'elevada demanda estrangera i l'ús d'habitatges com a allotjaments turístics encara ha limitat més la disponibilitat d'habitatge per als residents. Entre el 2019 i el 2023, els preus de l'habitatge van augmentar un 25,15%. L'esforç necessari per adquirir un habitatge arriba als 13,71 anys de renda mitjana, el més alt d'Espanya, i posa de manifest la urgència d'adoptar polítiques que garanteixin un accés equitatiu a l'habitatge.
Esforç (núm. d'anys) per accedir a l'habitatge a les Illes Balears per tipus d'habitatge (2021)Font: Ces Illes Balears a partir del Ministeri de Foment i INE
L'anàlisi laboral destaca tant les fortaleses com els reptes persistents. La taxa d'atur es troba a nivells inferiors a la mitjana nacional i arriba al 10,42% el 2023. No obstant això, la desocupació juvenil i l'alta estacionalitat del mercat laboral continuen sent problemes estructurals de millora.
Els col·lectius vulnerables representen un altre focus important de l‟anàlisi social ia la fragilitat econòmica d‟una part significativa de la població. El percentatge de la població en risc de pobresa ha augmentat al 15,3% el 2023 i un 32,3% de les llars reconeix "certa dificultat" per arribar a final de mes, continuant per sobre de la mitjana espanyola.
Percentatge de persones que troben certa dificultat per arribar a final de mes a les Illes Baleares i a Espanya
Font: INE
Pel que fa als serveis públics, la pressió assistencial en sanitat i educació destaca com un dels reptes més grans per a les Illes Balears. A sanitat, l'escassetat de personal mèdic i la insuficiència de llits hospitalaris afecten directament la qualitat dels serveis.
Pel que fa a la salut mental, les Illes presenten una taxa alta de trastorns mentals, amb un 23,75% de prevalença el 2022. Si bé s'ha reduït de l'efecte assolit durant la pandèmia del COVID19, continua estant 6,5 punts percentuals per sobre de la mitjana espanyola, cosa que reflecteix la necessitat de reforçar els serveis de salut mental.
Quant a l'educació, cal subratllar que el 37,7% de la població de 25 a 64 anys té un nivell educatiu corresponent a la primera etapa d'educació secundària o inferior.
En conclusió, el diagnòstic social de les Illes Balears ressalta tant els avenços aconseguits com les desigualtats persistents que limiten la cohesió social i la qualitat de vida. Les oportunitats que ofereix el seu dinamisme demogràfic s'han de complementar amb polítiques que tractin les barreres estructurals en habitatge, ocupació i educació. A més, l'enfortiment dels serveis públics serà essencial per garantir un accés equitatiu i una millora sostinguda al benestar de la població.